La mare (murciana) que el va parir!

Cuixart 12O

Era el dia del Pilar de l’any passat. El nostre Ajuntament, com tants d’altres arreu del país, va dir allò ja conegut del res a celebrar. Però el caràcter emblemàtic de Badalona, (ciutat gran i govern defensor del dret a decidir), va convertir-lo en diana de la ira del delegat del govern espanyol. La voluntat d’en Millo, (convenientment incentivada per l’exalcalde i la seva tropa), de seguida va trobar una capa de pintura jurídica (Pantone 155) per embolicar la troca i ja la vem tenir organitzada.

No recordo si ell mateix o algú d’Òmnium nacional em va trucar aquell mateix matí, a primera hora, per dir-me que vindria a Badalona a l’hora d’obertura de les portes de les oficines municipals del Viver. Volia fer costat a un govern que situava, cívicament i pacífica, la seva defensa de l’autonomia local per sobre d’una festivitat que porta associada una determinada manera de veure el món, (desfilada militar i recepció borbònica, per entendre’ns, com a màxims exponents).

Va venir, doncs. I per ell venir a Badalona és sempre tornar a casa. En Cuixart és fill de badaloní. I de murciana. Quantes vegades li hem sentit a dir! Sempre que ha pogut n’ha fet bandera i ha fet bé. Perquè la “mare murciana” ha estat la palanca que li ha permès aixecar discursos vibrants: aquells que situen la catalanitat en unes ganes de construir conjuntament un país, independentment de l’orígen de cadascú, aquells que exalten el respecte a la llengua d’orígen de tothom i situen el català com a llengua de trobada, aquells que valoren l’esforç, -les famoses lluites compartides-, de les generacions i generacions d’emigrants que van arribar a Catalunya tenint-ho tot per fer, … La “mare murciana” d’en Cuixart ha estat i és la “mare murciana” de tots nosaltres.

El dia 25 de setembre de 2017, -abans d’ahir, com aquell qui diu-, en Cuixart va ser altre cop Badalona. Faltava menys d’una setmana pel referèndum. Va venir a parlar de democràcia, aquest cop. Amb l’alcaldessa i amb en Wagensberg, del “Casa nostra, casa vostra“. No recordo si la “mare murciana” va sortir explícitament aquell dia a la Nau 3 de l’Escorxador, que es va omplir de gom a gom. El que sé segur és que a l’acabar els parlaments, va voler que la gent hi digués la seva. Va escoltar la gent, una cosa que fa de meravella, atentament, intensament. No recordo si la “mare murciana” va aparèixer aquell dia a La Salut, deia, però estic segur que el seu esperit imperava en les paraules de tancament d’en Cuixart: “Aquí, sí, a la terra d’en Miguel Poveda, que quan ens canta Margarit, quan ens canta Lorca, ens emocionem igual. I tenim la sort que l’entenem quan ens canta Margari i quan ens canta Lorca. Per molts anys!

En Jordi Cuixart, -i en Jordi Sànchez, igual-, no mereix ser a la presó. Cada minut que hi passa és un minut robat a un futur millor per a tots. Cada minut que hi passa les ganes de República catalana creixen.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s