Matisar ens farà lliures

prismalo-aquarelle-assortiment-80-couleurs.jpg.png

Enduts per una manera de fer que s’imposa arreu, cada cop som menys amants del matís. És així. Senzillament, tristament, és així. Semblem abocats indefectiblement a haver de debatre a base de titulars, i a deixar-nos perdre arguments que modularien una opinió, raons que ressaltarien determinats parers i adjectius que farien més entenedor un pensament.

Podent dibuixar amb una capsa de Caran d’Aché d’aquelles de 80 llapís, ens resignem a anar pel món amb una capseta petita d’Alpino de sis colors i passa que t’he vist. Som tan soques que ens deixem guiar per titulars; som tan totxos que ens conformem a repetir consignes prefabricades sense filtrar-les pel sedaç de les idees pròpies; som tan ganduls que ens fa mandra argumentar.

Sembla que matisar sigui de covards, quan en realitat és el matís el que ens farà lliures. Ressaltar tons, destacar detalls, subratllar interessos. Explicar contextos, entendre condicionants, conèixer antecedents. Tenir un pensament propi, naturalment. Matisar és tot això.

A Badalona matisem poc, també. Com a ciutat acabem jivaritzant alguns debats, que podrien ser interessantíssims, convertint-los en avorrides partides de ping pong de pa sucat amb oli. I ens acabem cansant, és clar. Perquè estem més pendents de seguir la piloteta que no pas de l’essència del que preteníem, del que perseguíem. Si matiséssim més, més acords serien possibles. Si matiséssim més, no correríem el risc que qualsevol canvi de posicionament fos llegit com un fracàs. Si matiséssim més, faríem més fortes les aliances estratègiques en temes fonamentals.

Algú pot estar pensant que aquest elogi del matís és contradictori amb la meva defensa del referèndum de l’1 d’octubre. Jo crec que no. En qualsevol presa de decisió, personal, empresarial o ciutadana, hi ha un temps pel debat i un temps per concloure. En el temps del debat és quan toca matisar, (encara que alguns malgastin aquesta oportunitat amenaçant i prou). Després arriba el temps de concloure, naturalment. Un sí o un no. Democràticament.

Els matisos tornaran l’endemà, quan si guanya el sí començarem a construir la República.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s