La por que crida

crit

Com ho volem decidir això, a crits o a vots? Aquesta és la qüestió.

Divendres al Parc del Gran Sol, a Llefià, la cosa anava d’independència sí, independència no. No en tingueu cap mena de dubte. Els qui cridaven asseguts a les bancades de l’amfiteatre eren purs processistes i no ho sabien. Se’n riuen del procés, diuen que aquesta pel·lícula no va amb ells, però evidentment que també és cosa seva: som un sol poble.

Divendres molts unionistes van optar pel crit de la por.  O de les pors, més ben dit.

Per un costat la por dels líders valents, que no saben com aturar el referèndum. Valents sense donar la cara, naturalment. No saben com evitar les urnes l’1 d’octubre i el botó de “conflicto en Badalona” és tan temptador… Carregar-se la nosta cohesió social per ells és un mal menor, quasi un dany colateral.

I per l’altre, la por de molta gent, que els cada dia alimenten aquells liders valents i els seus mitjans de comunicació, els seus empresaris sense empresa, els seus cnis, les seves mentides, el seu BOE i tutti quanti. Alimenten la por de la gent, perquè  saben que la gent, quan té por, crida.

A crits o a vots? A vots!

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s